Criada al barri de Santa Rosa, adoptada de la Zona Nord i veïna del centre per convicció. Supervivent d’aquella generació que no ha conegut una altra cosa que anar encadenant crisis econòmiques i de la qual el més normal és viure en la precarietat i sense expectatives de futur. Aquesta realitat em va portar a participar activament en el moviment del 15M d’Alcoi i endinsar-me en l’activisme com a mitjà per al canvi social.
Vaig fer els meus estudis de disseny gràfic a l’EASD Alcoi. Allí vaig formar part de l’Associació d’estudiants participant activament en tots els moviments educatius que s’estaven portant a terme i, finalment, sent presidenta de l’associació durant el meu últim any. Per motius laborals vaig viure un any a Barcelona on vaig experimentar de primera mà l’especulació en el lloguer i la precarietat laboral. Allí em vaig adonar de quin tipus de ciutat vull per a mi i per als que vinguen després. Una ciutat per a les persones i no per als vehicles. Una ciutat propera que pensa en les necessitats de cada barri, participativa i respectuosa amb el medi ambient.
Com a exjugadora d’handbol sempre he considerat l’esport molt important per a la societat i més encara, els equips femenins, que pateixen sempre la discriminació de gènere a més de la discriminació per practicar un esport minoritari que no siga el futbol o el bàsquet. També he participat en diferents assemblees i projectes involucrats en la cultura com el Moniàtic o Senyal Wow!, portant la cultura que no fan les institucions als nostres carrers i apropant-la a la ciutadania. També forme part d’altres projectes com la Xarxa Agroecològica d’Alcoi, perquè considere que el consum responsable i de Km0 hauria de ser prioritari com a mesura per a lluitar contra el canvi climàtic.
Tinc clar que l’Alcoi que vull ha de ser ecologista i integrador de la nostra flora i fauna a la ciutat, respectuosa i habitable per a les persones, sostenible per al medi ambient, però sobretot feminista, participativa i accessible.
